La colla dels Xiquets del Serrallo es presentà el 27 de novembre del 1988 i fou apadrinada per les colles tarragonines del moment, els Xiquets de Tarragona i la Colla Jove dels Xiquets de Tarragona.
Els orígens els trobem al barri pescador de Tarragona, el Serrallo, per tant el color de la camisa no podia ser altre que el blau marí.

La primera temporada, la de 1989, va ser tot un èxit, ja que es va descarregar el 4/7 i el 3/7 a més del pilar de cinc.

L’ any següent la cosa encara va anar més lluny, i es va carregar el 5/7 per la diada de St. Magí. Malauradament la Colla va entrar en un trienni (1991-1993) on no es va aconseguir cap construcció nova, i va ser a partir de 1994 al descarregar el primer 4/7 amb el pilar que va començar una nova etapa. Aquella temporada la Colla sorprengué tothom en carregar el 2/7 al Concurs de Castells.

L’ any següent, descarregant el 5/7 ens va treure una espina que teníem clavada des de 1990. A finals de l’any s’inaugurava el local del carrer Nou de Santa Tecla, que servia com a local social però no d’assaig.

Amb la moral ben alta, es va encetar el 1996 amb l’objectiu de plantar el 4 de 8. Es va carregar el dia de sant Magí. La temporada es va arrodonir amb el primer 3/7 per sota al Concurs de Castells. La temporada 1997 va començar més forta que mai, amb una bona diada de Sant Jordi i una millor diada de Sant Joan. A Santa Tecla es tornà a carregar el 4 de 8, acompanyat del 3 de 7 per sota i el 4 de 7 amb l’agulla (després d’un intent de dos de set), la millor diada de la Colla fins al moment. A la Mercè, el pilar caminant va arribar per segon any consecutiu, sent el primer cop que s’aconseguia aquesta fita. L’any acabà amb el primer intent del pilar de 6, una prova amb moltes possibilitats i que, malauradament, no va tenir continuïtat.

Als anys següents no vam assolir cap més construcció de vuit pisos, però vam seguir sovintejant els castells més difícils de set i mig: 5/7, 3/7 per sota, i una altra vegada, el 2 de 7 carregat (any 1999).

En l’apartat social cal destacar les actuacions a Bergerac, França, el 1997, a Klagenfurt (Àustria) on vam fer d’ambaixadors de la cultura nacional l’any 1998 i Mallorca el 1999, convidats per la nostra colla germana: els Castellers de Mallorca.

L’any 2001 va estar marcat pel descens de castellers en actiu, fet que gairebé ens va fer perdre la categoria de set i mig. Així, l’any 2001 el vam cloure amb el 4/7 amb agulla carregat com a millor construcció.

L’ any 2002 començà una etapa marcada pels castells de sis, assolint els castells de set amb comptagotes. Aquell any s’assoliren els primers castells de set en ple mes d’agost. Els dos anys següents se’ls pot considerar el nostre particular “bienni negre”. Fins l’any 2005 no es tornarien a assolir castells de set i mig. I fins i tot es va perdre el pilar de 5 i el 2/6. Es podria dir que l’èxit més gran d’aquesta etapa fou el pilar caminant, que cada any arribava a l’Ajuntament.

L’any 2005 significà un canvi en la tendència, i és que amb la rauxa d’una tècnica novella i jove, i després de recuperar vells castellers desmotivats i fer nombroses incorporacions es tornà a reeixir en el 2/6 i pilar de 5. A Sant Magí aconseguíem descarregar dos castells de set en una mateixa diada per primera vegada en tres anys. A Santa Tecla assolíem la primera construcció de “set i mig”, el 4/7 amb agulla, que curiosament coincidia amb el castell número 1000 descarregat per la Colla. L’any 2006 es recuperà el 5/7. El 2007 s’assolí al primer tram de temporada una fiabilitat mai no vista a la colla, descarregant tot el que s’intentà fins a Sant Magí. La culminació de la temporada fou a Santa Tecla, on s’intentà després de molts anys un castell de 8. Si bé no s’assolí, fent balanç de la temporada ens adonem que les construccions de set sovintejaren com als millors anys de la colla. En la vessant institucional, malgrat les promeses electorals de dotar a la colla de l’esperat local d’assaig, seguíem sense local i patint la discriminació de la diada de Sant Ferriol, gestada amb traïdoria i nocturnitat l’any 2005. El 2008, es commemorà el vintè aniversari de la fundació, però es continuava ensopegant amb el 2/7.

Els següents quatre anys estigueren marcats pels canvis de cap de colla (una tècnica nova cada any), fet que ens hipotecava la progressió, agreujada per les denúncies dels veïns del local social per contaminació acústica, que acabarien amb la imputació penal de la presidenta del moment. Castellerament parlant, el més destacat fou el tres de set amb agulla, descarregat per primera vegada l’octubre de 2010, en el marc incomparable del Concurs de Castells. Aquell mateix any la colla proposava un nou model de concurs, que tornés als orígens del mateix, en què gran part del món casteller hi tenia cabuda. L’augment de la massa social de la Colla no es traduí en èxits castellers, tot i que possibilità els intents de set de set, impensables uns anys enrere. L’any 2012 s’aconseguí de fer arribar el pilar caminant a l’Ajuntament per dissetena vegada consecutiva, fita sense cap precedent.

 

L’any 2013 es commemorà les noces d’argent de la Colla, amb tot d’actes castellers, culturals, lúdics, esportius i solidaris. S’assolí per primer cop el set de set i, a la VI Diada Blava, després de 16 anys, es tornava a carregar el 4 de 8. Un conveni signat entre l’Ajuntament de Tarragona i el govern espanyol semblava que per fi podia acabar amb el greuge de ser l’única colla de la ciutat que no gaudia d’un local d’assaig, a la mercè de les inclemències meteorològiques i la ira dels veïns.

L’any 2014 es carregà per primera vegada el 9 de 7 i el 5 de 7 amb agulla, en el marc del XXV Concurs de Castells. Aquell mateix any l’Autoritat Portuària cedia a la colla el Tinglado 4 del Moll de Costa, que permetia per primera vegada assajar a cobert. L’any següent, el primer en què es podia assajar a l’aixopluc d’una xarxa de protecció (que en anys anteriors havia sigut itinerant), s’assolia el castell més desitjat fins al moment: el 2 de 7. Aquell mateix dia, sant Magí, es signava la millor diada fins al moment (2, 5 i 7 de 7).

L’any 2016, tot i uns assajos esperançadors, no s’aconseguia el pilar de 6. Es carregava el 2 de 7 un altre cop, en l’únic intent de l’any. Per primer cop es descarregava el 5 de 7 amb agulla.

El març de 2017, finalment, ens donaven les claus del local propi de la colla. Un fatal accident relacionat amb el trasllat del local entelava l’alegria continguda durant anys.

Aquest 2018, amb junta i tècnica renovades, els Xiquets del Serrallo celebren el 30è aniversari de la seva fundació, i es planteja un any molt especial carregat de reptes i objectius a complir en motiu d’aquesta efemèrida.